Gota a gota...

Mica a mica obrint camí cap a una nova consciencia transformadora.
L'essència de la maternitat s'amaga en la feminitat de tota dona.

Què ens posem al cos?

Aniré publicant més informacions sobre cosmètica i productes d'higiene personal mentrestant, per començar, us deixo amb aquest vídeo que pretén obrir una mica els ulls de qui el mira.   

Val la pena passar-se a la cosmètica ecològica, natural i sobretot fresca. Oi? 

Amb la teta a tot arreu

Les empreses que produeixen llet artificial s'esforcen mol per arribar al mateix nivell de la llet materna.
Personalment dubto que mai ho aconseguiran...

És que...la teta és la teta i encara que no sigui de la meva mama també és bona.

El postpart immediat i la importància del pell amb pell

Poques vegades es dóna al postpart immediat la importància que té.

Per sort cada vegada més hospitals respecten el pell amb pell immediat i prolongat durant les primeres hores després del naixement.

Què és exactament el postpart immediat?

Bé doncs, és un espai de temps molt curt (aproximadament 2 hores desprès del part), en el qual s’ha de tenir en conte que tan la mare com el bebè necessiten estar junts...estar un al costat de l’altre no és suficient, el contacte pell amb pell és de vital importància.

És un espai de temps en el qual s’han de deixar fluir les emocions, les hormones, l’amor.

En aquest cas la doula hi és a fi que res ni ningú impedeixi o alteri aquest fluir.

El resultat serà:

•          una millora del vincle pares-bebè.

•          menys problemes amb la lactància.

•          menys incidència de depressió postpart.

Aquí us deixo amb 2 vídeo sobre la importància i els beneficis del pell amb pell immediat i del mètode cangur.

Nils Bergman

La Liga de la leche Mexico

Postpart i reestructuració familiar

Descansa mama, descansa....

El postpart és una època de grans canvis i de reestructuració familiar. És un oceà d’emocions on és fàcil que una dona es pugui momentàniament perdre...

En aquest oceà d’emocions les doules col·laborem en la transició a la vida com a mare, oferint contenció emocional i ajuda en la logística domèstica. 

Proporcionem informació sobre criança, comentant aspectes de la cura del bebè. 

Afavorim la lactància, si és l’opció que desitja la mare, acompanyant  les necessitats que es presentin en tot moment.

La maternitat és un viatge en solitari, però mai hauria de ser en solitud. 

La maternitat i la criança és quelcom que per naturalesa s’hauria de realitzar en tribu...però aquest concepte queda bastant lluny de la nostra realitat o al menys de la realitat de la majoria. Per això existim les doules! Per suplir en part aquesta mancança.

Solen limitar la durada del postpart a 40 dies, personalment ho trobo una bogeria... la durada del postpart, i sobretot del puerperi, és del tot personal, ja que juguen a favor i en contra milers de factors diferents.  

Per tan durant tota la seva durada es pot contractar una doula:

•             si necessitem l’atenció personalitzada d’una persona formada i capaç de despertar l’instint de criança innat que viu dins de cada mare.

•             si necessitem una persona neutral la qual, des del respecte, es limiti a donar suport pràctic amb la criança, a casa i amb el que calgui.

Remarco que la doula fa de brúixola, mai de timó. Orienta, no dirigeix. Les doules treballem a fi que la mare descobreixi la seva força interna. Perquè hi és només cal creure-hi.

Hi ha postparts i puerperis meravellosos i gens complicats, però no sempre és així. Tot depèn de com hagi anat l’embaràs i el part, depèn de les expectatives i de la idealització que la mare s’havia fet sobre la maternitat, depèn de com vagi la lactància, de si la mare té o no té ajuda, de si té o no té un altre fill etc. etc.

Depenent de la interacció de molts factors diferents, el post part i el puerperi es poden convertir en una gran escalada.

Sovint la mare experimenta sentiments i sensacions poc agradables que xoquen amb la suposada alegria que genera el naixement del bebè....  

“Per què em sento així? Em sento trista!” i aquesta tristesa va molt més allà dels canvis hormonals típics i normals del postpart.

La vida a vegades ens modela, d’altres vegades ens esculpeix. En tot cas la vida sempre ens converteix en una obra mestra...en mares.

Els primers mesos poden arribar a ser una gran escalada. 

Aquest “Everest interior” és el lloc on més aprenem de nosaltres mateixes i dels altres. Aprenem les nostres limitacions...i també ens sorprenem fent coses que no ens crèiem capaces de saber fer!

Aprenem a sortir del nostre ego. Aprenem a reduir la velocitat. Aprenem a obrir-nos a la vida. Aprenem a ...

Un acompanyament postpart d’una doula de vegades es redueix a:

• ·         Dir la frase adequada en el moment adequat
• ·         Estar perquè la mare pugui ser
• ·         Ser present de manera discreta i silenciosa
• ·         Mantenir contacte telefònic per qualsevol consulta

Crec que és molt important  que es parli més del post part, que es contempli l’existència del puerperi prolongat i que les mares tinguin espais per trobar-se, compartir, aprendre les unes de les altres, un espai on poder-se deixar anar, parlar, desfogar-se, explicar-se, trobar suport i viure amb més lleugeresa tots els canvis d’humor.

Crec profundament en la prevenció, tots els professionals de la salut haurien d’avisar prèviament la mare de les possibles dificultats del postpart i puerperi i oferir un suport psicoemocional més prolongat.

Instint i criança

En aquesta societat existeixen milions de tipus de criança diferents, existeixen milers de teories sobre com hauríem de criar i també incalculables mètodes aplicables (més o menys respectuosos amb l’infant) que solen ser bastant estàndard i que solen ser dictats per psicòlegs i/o persones que acabem etiquetant com a “experts” i en els quals posem tota la nostra confiança.

Cada vegada més la criança dels fills s’està tornant més articulada i complexa i menys instintiva e intuïtiva.

Aquí sorgeix la meva reflexió.

Els pares necessitem aprendre a criar i ho fem a partir de la teoria. Llegim, mirem documentals i programes, participem a xerrades i conferències i esperem que un “expert” ens resolgui els nostres problemes.

Estem bombardejats d’informació, a vegades contrastant, en tenim tanta que a vegades gastem temps i bona part de les nostres energies mentals per entendre quina forma de criança ens agrada més i s’acosta més a la nostra visió de la vida i de les coses, gastem temps en comparar teories fer barreges entre elles i a vegades caiem en l’error d’aplicar algun “mètode”.

Personalment he llegit desenes de llibres, participat a desenes de tallers, conferències i xerrades, cursos de formació, he aprés moltíssim i ho tornaria a fer.

A més a més aconsello a totes les parelles d’estar al dia, en la societat en la que vivim no ens podem permetre estar desinformats...però... també és cert que es dóna molta poca èmfasis a l’instint innat de criança que viu dins dels éssers humans... jo crec profundament en aquest instint el qual ens permet cuidar i educar les nostres criatures sense l’ajuda de cap “manual” i guiats només pel que ens dicta la intuïció.

Però una cosa és ben certa, l’instint i la intuïció els tenim endormiscats...per què? 

En primer lloc la relació amb els fills en molts casos manca de “temps de qualitat”, de “estar sense fer” i només això permet  “l’observació atenta” i consegüentment entendre en profunditat les necessitats de l’infant.

En segon lloc, també penso que en molts casos no hem vist mai criar, pot ser no hem tingut mai la possibilitat de bressolar un bebè, parlar amb un nen/a de 3 anyets etc.

Crec que en el fons, a les parelles que encara no són pares els falten referències, bones o no tan bones (perquè aquestes també serveixen per entendre el que no volem per a nosaltres), els falta experimentar amb la maternitat/paternitat, els falta “mullar-se” amb vivències, sensacions, sentiments, anècdotes i “truquets”, els falta escoltar històries dures de problemes resolts o no. En definitiva falta veure bebès, nens i nenes integrats en la quotidianitat de qui encara no és pare, de qui, possiblement, per decisió personal mai ho serà...però... considero que necessitem infants al nostre voltant perquè de ells s’aprèn i s’aprèn molt més del que ens pensem.

Abans de ser pares, hauríem de poder practicar i experimentar amb els més petits, de forma molt casual i a l’hora normal...malauradament això és un pel complicat en la societat en la que vivim ja que, el món dels adults i dels infants solen està separat. 

Despertar la intuïció està a la base d’una bona criança i despertar la confiança en les nostres capacitats n’és la clau... per això és molt importat la feina de tots els professionals que, d’una forma o altra, fem una labor de prevenció a través de la conscienciació. 

També és important entendre els diferents rols que tenen la mare i el pare, és important ajudar-se mútuament sense oblidar la diversitat biològica entre home i dona, perquè hi és, és real i tangible i ,per tan, les funcions biològiques que esperen a cadascú . És necessari instaurar un bon vincle afectiu amb la criatura abans de néixer, donar-se temps d’adaptació, calma emocional, saber buscar ajuda i, sobretot, saber a qui demanar-la.

Un fill mai ve sol, sempre ve acompanyat amb un paquet de responsabilitats, cal tractar-lo amb amor, respecte i comprensió, però una bona criança comença per un mateix... hem de ser capaços de tractar-nos amb amor, respectar les nostres necessitats individuals, ser comprensius, acceptar-nos, perdonar-nos, etc...

Criar és un treball interior brutalment potent, infinitament maco i si comencem aquest viatge amb la motxilla més lleugera, eliminant pesos inútils del nostre passat i del nostre present, acabarà sent el camí més gratificant de la nostra vida.  

El part: neix un bebè, neix i reneix una nova família

Què fa i com us pot ajudar una doula durant el part?

Crec que en primer lloc cal remarcar que les doules acompanyem les mares, sigui quina sigui l’opció de part que hagin escollit. Em sento de emfatitzar això ja que sovint es vincula, erròniament, la figura de la doula al part a casa, al part natural etc.

Una cosa és ben certa,  l’acompanyament i el suport emocional i pràctic d’una doula durant el part crea unes condicions que afavoreixen el fluir del part. La mare acostuma a tenir una percepció del dolor diferent, acostuma a tenir més confiança en ella mateixa en la seva capacitat innata per parir, en el procés fisiològic en si, hi ha més pau i tranquil·litat en l’ambient, no hi ha pressa...per tant, generalment, aquests parts acostumen a ser poc medicalitzats o gens.

La meva opinió és que una bona doula sap i pot acompanyar també una cesària, sigui lectiva o no, perquè independentment de l’opció de part escollit l’objectiu principal de la doula és donar a la família una major satisfacció de l'experiència en el seu conjunt.

En què consisteix l’acompanyament durant el part?

v  En primer lloc oferim un servei de localització ininterromput durant 24 hores, des de la setmana 37 de gestació.

v  Acompanyem des de les primeres contraccions i durant tota la durada del part ( en cas de part hospitalari acompanyem la dilatació a casa fins quan la mare decideixi marxar a l’hospital. Aquí generalment deixaran entrar un sol acompanyant ) 

v  Afavorim un bon procés de part:

§  Creant les condicions ambientals més adequades(poca llum, escalfor, silenci...)

§  Infonent tranquil·litat  a la mare i a la seva parella

§  Ajudant a la mare a portar millor el dolor de les contraccions

§  Oferint suport i seguretat segons els nostres coneixement i la nostra experiència

§  Intentant, en tot moment, intuir i nodrir les necessitats de la mare (emocionals i pràctiques).

v  En cas de part hospitalari, qual hora ens deixin entrar, vetllem a fi que es compleixin els desitjos de la mare sempre i quan sigui possible

v  En cas de part a casa col·laborem amb les llevadores en tot el que faci falta

Us  recordo, a més a més, que la funció de la doula és acompanyar la mare però també el pare, a fi que:

•             Pugui gaudir del tot del procés. 

•             Pugui participar més activament en el naixement del seu fill/a.

Segons dades recollides en l’estudi de “Doula Makes the Difference” por Nuggent, publicades en Mothering Magazine:

L’acompanyament continuat d’una doula pot suposar:

• reducció de la durada del part
• reducció l’índex de cesàries d’un 50% 
• reducció de peticions d’epidural d’un 60% 
• reducció d’ús d’oxitocina sintètica d’un 40% 
• reducció d’ús de medicaments analgèsics d’un 30% 
• reducció d’ús de fòrceps/ventosa d’un 40%
• Menys ansietat i depressió post-part
• Major probabilitat d’una lactància exitosa (52%  vs. 29%)

Fem "bonding intrauterí"?

“El nucleo mismo de la personalidad humana se forma en el útero materno...”

Dr Thomas Verny

Per què és important treballar el vincle amb el bebè que naixerà?

Sempre he tingut un profund respecte pel desenvolupament intel•lectual i emocional dels bebès abans de néixer.

Desprès d’haver après nocions bàsiques sobre embriologia i sobretot sobre l’evolució del sistema nerviós dels bebès intrauterins he vist molt clar la necessitat de fomentar la instauració d’ un bon vincle entre els progenitors (sobretot la mare) i la criatura abans del naixement.

Dotzenes d’estudis demostren que la vida prenatal i l’experiència del part determinen d’alguna forma la personalitat dels individus, o més ben dit, determinen la percepció que tenen del món i com s’hi relacionaran posteriorment.

Els bebès tenen sensibilitat emocional i capacitat intuïtiva per captar el que està passant a la seva mare i en el món exterior.

Durant l’embaràs no es desenvolupa només el cos físic sinó també el cos emocional de la criatura, les vivències viscudes durant l’embaràs són la base sobre la qual els nostres fills construiran el propi equilibri emocional.

Els bebès intrauterins són persones en miniatura, profundament sensibles.

Les seves capacitats sensorials estan perfectament desenvolupades a partir de la setmana 12 de gestació. (el primer sentit que es desenvolupa en un embrió és el tacte, i escolten a través del tacte fins que a les 16 setmanes es crea el primer esbós auditiu).

Viuen dins de nosaltres i s’alimenten també de les nostres emocions. És gràcies a les emocions que aprenen, de forma rudimentària, tot el què passa en el món exterior.

Una cosa que sovint no es té en compte és que els bebès intrauterins necessiten sentir-se estimats i reconeguts com a individus.

La pregunta que sorgeix és: com ho fem? Com comuniquem la nostra estimació al bebè? Com superar les pors típiques i normals d’aquesta època? Com fer que les nostres emocions no afectin el bebè? Com fer partícip el pare de la criatura? Com entendre el què passa en tot moment? Com crear l’espai emocional necessari que el bebè necessita?

Per donar respostes a tot això i per moltes més raons neix aquest projecte:

El “bonding” intrauterí.

En l’època de Freud es pensava que el infants no tinguessin consciència fins als 2-3 anys d’edat. Durant els anys 70 diferents investigacions revelen que les primeres hores que segueixen el naixement són de vital importància perquè es creï el vincle adequat entre la mare i el bebè que acaba de nàixer. A conseqüència d’aquests estudis van forjar el concepte del bonding (vincle en anglès).

Posteriorment, gràcies a les tècniques d’investigació més modernes van descobrir que el bebè intrauterí té impressionants capacitats sensorials des de les primeres setmanes de gestació i a partir de les 28 setmanes ja tenen l’estructura cerebral necessària per aprendre.

Estudis sobres les ones cerebrals dels bebès intrauterins van demostrar que també somnien i que d’alguna forma absorbeixen tot el que passa en el món exterior.

L’estat anímic de la mare és un dels aspectes més importants que s’han de tenir en compte. Els bebès captan la carga emocional transmesa a través de les paraules, de les actituds i també de tot el que no s’expressa verbalment.

Instaurant un bon vincle amb la criatura abans de nàixer es contribuirà a que tingui més bona salut mental i física durant tota la seva vida, a més de crear les condicions necessàries per un naixement més positiu.

El bonding intrauterí és una forma de comunicació, amb l’objectiu de millorar la disposició emocional dels progenitors, intensificar l’autoconsciència i la reciproca intimitat de parella.

L’harmonia familiar és un dels pilars del bonding, el bebè ocuparà un espai físic i emocional important i els progenitors han de donar-li el lloc que es mereix, fora i dins de la parella, establint acords des de el diàleg obert i profund.

Els beneficis del bonding són per tota la vida.

Objectius principals

Donar eines a la mare :

•           Reduir al màxim les hormones de l’estrès en la mare

•           Ajudar a combatre pensaments negatius, pors, ansietat

•          Ajudar a buidar “la pròpia motxilla interna” i tornar-la a omplir amb informació fresca i viva.

Quines tècniques s’utilitzen:

S’utilitzaran elements tan bàsics i naturals com el parlar, la musica, el moviment ,la visualització i la fantasia guiada, l’expressió artística (pintar, dibuixar, fang)

Molts exercicis, visualitzacions i relaxacions es poden fer amb la parella. L’objectiu és potenciar la comunicació entre els progenitors i afavorir una bona connexió amb el bebè.

El massatge metamòrfic en els bebès recent nascuts

En els peus es reflexa cada part de l’ésser humà, física, mental i emocional.

A través dels peus podem, per tan, induir canvis globals.

La Tècnica Metamòrfica va ser creada en els anys 60 pel naturòpata i reflexòleg britànic Robert St. John. Investigant sobre els punts reflexos dels peus va arribar a la conclusió que en algunes zones els efectes produïts per la teràpia no eren només de caràcter físic sinó també de caràcter psicoemocional.

Robert St. John va observar que a partir del moment de la concepció el zigot ( cèl·lula resultant de la fusió del òvul i l’esperma) creixia en direcció longitudinal (cefalo-caudal) o sigui creix i es desenvolupa a partir d’un eix central que és la columna vertebral.

De fet està demostrat, també amb estudis posteriors, que tots els fets produïts a llarg de la gestació (positius i negatius) i qualsevol estímul extern queda registrat en la columna de l’individu i per tan en el seu sistema nerviós, establint patrons de conducta i esquemes mentals que poden persistir tota la vida.

Seguint amb la seva investigació i convençut cada vegada més de la relació entre columna i període prenatal va elaborar un mapa reflexológic que va des de la preconcepció fins el naixement de l’individu.

La imatge de la metamorfosi ens recorda com l’eruga es transforma en papallona i evoca l’alliberació de l’esperit que abandona el seu capoll  i desplega les ales...és el naixement d’una nova realitat.

Aquesta tècnica proporciona un estat de relaxació, benestar i equilibri, ajudant la “força de la vida” del pacient a iniciar el moviment de canvi que s’expressarà automàticament en el què pensem i en com actuem.

La senzillesa i eficàcia del massatge metamòrfic el fa accessible a qualsevol tipus de persona, per tan la seva aplicació i pràctica és aconsellable a tothom.

És especialment recomanable per a dones embarassades, nadons, persones amb minusvalidesa mental i/o física (síndrome de Down, paràlisis cerebral, autisme...)en cas de depressions, fòbies, trastorns i desequilibris emocionals.

Nens i nenes són molt sensibles a aquesta teràpia i en casos d’hiperactivitat s’ha demostrat la seva eficàcia.

També s’ha vist que aplicant aquesta tècnica a malalts terminals, aquests acceptaven amb més serenitat el trànsit que estaven a punt de emprendre.   

Si desitgeu saber-ne més i aprendre la Tècnica Metamòrfica o voleu rebre un massatge metamòrfic no dubteu en posar-vos en contacte amb mi. 

Què fa i com et pot ajudar una doula durant l'embaràs

L’objectiu principal de cada doula és que cada mare i cada pare pugui viure la maternitat i la paternitat d’una forma plena i conscient. 

L’embaràs és un període de temps ideal per aclarir dubtes, desmuntar pors i tabús, parlar de les expectatives que hi ha sobre la maternitat/paternitat (sovint idealitzada)  i connectar amb els desitjos reals de cadascú. 

Ja que no existeixen dos famílies iguals no poden existir dos acompanyaments iguals i el rol de la doula es definirà en funció de les necessitats del moment, de les dinàmiques de cada nucli familiar, de les circumstàncies i dels desitjos individuals de cada component.

ELS 4 PILARS sobre els quals s’aposenta la feina de la doula i que resumeixen, en 4 paraules, l’essència del que fa una doula durant un acompanyament d’embaràs  són: ESTIMO, ESCOLTO, NO JUTJO, ACOMPANYO.

La doula no dirigeix sinó que orienta i això és necessari a fi que la mare i el pare es responsabilitzin de les pròpies decisions i siguin, per tan, conscients, coherents i consegüents...

La primera trobada que la doula fa amb la família (que sol ser gratuïta) és  molt important sobretot per conèixer-se.

És essencial que la família es trobi molt a gust amb la doula. La qualitat de la relació que s’instaurarà entre família i doula pot arribar a marcar la diferència sobretot si l’acompanyament segueix durant el part i el postpart.

Concretament durant un acompanyament d’embaràs la doula:

• Ajuda la mare a relaxar-se i tranquil•litzar-se, tot despertant els seus recursos interns.
• Dona accés a informació i trau dubtes sobre el part i el postpart (en tot cas és aconsellable que la família participi a les classes de preparació al part ).
• Ajuda els futurs pares a tenir un embaràs més conscient tot donat eines per fortificar el vincle amb el nadó.
• Planifica juntament a la família petits i grans detalls referents al postpart.
• Pot col•laborar en la elaboració del pla de part.

La durada de l’acompanyament varia en funció de les necessitats de cada família.