 |
| (Nadal 2014) |
El regal més gran no són els meus fills
El regal més gran és
la transformació interna que he fet i que segueixo fent constantment des
de que els tinc.
El regal més gran que la vida m’ha fet no són ells, perquè
ells no em pertanyen, pertanyen a l’univers, m'han escollit,han vingut a través meu però, en el
fons, són la pura expressió de la vida que es manifesta a través d’ells.
El regal més gran no són els meus fills, el regal més gran
és com em sento i tot alló que experimento quan estic amb ells (amb els meus moments de llum i de
foscor, amb els meus moments de saturació, de incoerència i arrepentiment).
Quan vius la maternitat amb consciencia, amb els ulls ben
oberts i amb la ment desperta, el únic que pot passar és el miracle de la
transformació vertadera...i la transformació vertadera implica descobrir-se i
conèixer-se una mica més cada dia, ser honesta amb tu mateixa, enfrontar-te amb
els teus errors, caure i tornar-te a aixecar.
Quan vius la maternitat de la forma en la que he elegit
viure-la jo, el cor comença a bategar al ritme de la saviesa interna i només
acaba fent cas a la veu ancestral que habita en l’essencial.
L’ego baixa fins a desaparèixer, ja no ets “tu” ja ets
“tu-mare”... ja no hi ha volta enrere.
I entre alts i baixos vas edificant la teva nova jo,
una nova jo que té una paciència fora del comú (tot i que no
sempre és així),
una nova jo que en aquesta muntanya russa d’emocions passa
de riure a plorar en qüestió de segons,
una nova jo que ja no
“s’omple” amb qualsevol relació o distracció,
una nova jo que ja no es deixa atrapar per la buidor, perquè
se sent profundament plena i satisfeta amb les decisions que pren (encara que això dolgui a vegades),
una nova jo que decideix viure des de l’autenticitat i el
raonament propi,
una nova jo on la seva visió critica no li serveix per
jutjar sinó per entendre encara més els demés i estimar-los tal i com són,
una nova jo que desenvolupa constantment una fantasia extraordinària per
buscar estratègies noves,
una nova jo que sovint s’ha de rendir a les circumstàncies i
que ha après a fluir i a adaptar-se,
una nova jo sovint esgotada però en el fons feliç,
una nova jo...
Així que el regal més gran i maco, que la vida m’ha fet fins
ara, no són els meus fills sinó una nova jo que lluny de ser perfecta, segueix
buscant la millor manera de ser la mare que els meus fills necessiten i així acompanyar-los en aquest gran viatge que és la vida.
I...el que nodreix la nova jo i m'empeny a seguir en aquest camí és el silenciós agraïment dels meus fills, és sentir-me dir, abans d'anar a dormir, des de l'altra habitació amb la veu fluixeta, "mama, t'estimo"...
I...el que nodreix la nova jo i m'empeny a seguir en aquest camí és el silenciós agraïment dels meus fills, és sentir-me dir, abans d'anar a dormir, des de l'altra habitació amb la veu fluixeta, "mama, t'estimo"...
