Aquest estiu la Olga Merino del diari "El Periódico" em va entrevistar sobre el tema de les doules.
Va ser una estona molt agradable.
L'entrevista va sortir ahir a la contraportada en l'apartat de "Gent Corrent"
Com podreu imaginar, per falta d'espai, algunes de les preguntes que em va fer no van poder sortir i les que van sortir van haver de ser molt resumides.
Aquí us deixo l'entrevista sencera! Bona lectura.
Entrevista a Marina Rinaldi contraportada
EL PERIÓDICO - Periodista: Olga Merino -
1.—Lloc
i any de naixement.
Vaig néixer en una ciutat al costat de Roma a l’any 1982.
2.—Sent
italiana, tens un magnífic accent català.
Des de un bon principi em vaig esforçar molt per aprendre
i parlar la llengua d’aquest país que em “va adoptar” ara fa 9 anys.
3.—Què
et va dur a Lleida?
Fa molts anys, durant una conversa, una de les meves
germanes en va dir “Marina ves sempre on et porti el cor”...li vaig fer cas i
vaig seguir l’amor de la meva vida fins Guissona.
4.—Podries
donar una definició breu i entenedora de què és una doula? (Per a gent que no
en tingui ni idea).
La paraula “doula” ve de l’antiga Grècia i vol dir “dona
al servei de la dona”. La doula és una figura professional formada i preparada
per donar suport emocional i ajuda pràctica a la mare i a la seva parella,
durant totes les etapes de la maternitat/paternitat, des de la preconcepció
passant per l’embaràs, el part i el post part, incloent-hi també
l'acompanyament en cas de pèrdues gestacionals i perinatals.
La doula ofereix tot un ventall de possibilitats per
viure aquestes etapes de manera conscient i enriquidora, amb un increment de la
satisfacció i del benestar de la mare, del pare i, conseqüentment, del nadó.
La doula ofereix una atenció personalitzada, neutral, respectuosa,
lliure de judicis i manipulacions.
La seva principal eina de treball és l'escolta activa i
empàtica, i sempre procura estar actualitzada i ben informada.
La doula treballa en paral·lel amb els professionals de
la salut i mai hauria de exercir com a llevadora, ginecòloga, infermera, psicòloga,
etc.
La doula és una figura
de suport que ofereix el seu servei personalitzat 24 hores al dia!
La doula sap, pot i sobretot ha de derivar si la situació
requereix la intervenció d’un altre professional o d’un terapeuta.
7.—Què
et va dur a fer-te doula?
Si estàs oberta a tot el que la vida et demana el camí
s’obre sol...
En les meves maternitats vaig experimentar la solitud, la
falta de suport, les dificultats amb la lactància, el parir prematurament, les
pèrdues gestacionals, el no saber demanar ajuda, la incomprensió, els judicis,
l’excés de consells sovint no aplicables a la meva situació i manera de ser etc
etc.
En lloc de queixar-me de tot el que no tenia i del que no
havia tingut vaig decidir posar-me al servei d’altres dones.
Segons el Dr.Daniel N.Stern durant la maternitat la dona
experimenta una crisis evolutiva gràcies a la qual construeix una nova identitat,
és enmig d’aquest oceà d’emocions on jo em situo, no per portar el timó del
vaixell, sinó com a brúixola, senzillament per orientar amb respecte i mai per
dirigir.
8.—Et
guanyes la vida com a doula? O és un extra apart de la teva feina habitual?
Treballo amb dones i per a les dones, cuidant tots els
aspectes da la feminitat i en especial manera la maternitat. Faig acompanyaments
durant l’embaràs, el part, el puerperi i també en cas de pèrdua gestacional.
També sóc co-creadora de “El Camí cap a la Tenda Roja” un
curs dirigit a totes aquelles dones que volen descobrir/redescobrir la seva
essència femenina tot reflexionant sobre el tema de la maternitat. El podríem
definir com un curs de preparació a la maternitat abans de ser mare.
9.—A
quantes mares has acompanyat?
M’és difícil quantificar els acompanyaments que he fet
fins ara. En el meu blog hi ha penjats els testimoni i els agraïments de 16
famílies, però són moltes més, diria unes trenta.
¿Han
quedat totes contentes? ¿Què et diuen? Més
enllà de la meva professió sóc persona i equivocar-se forma part de la
naturalesa humana, per tan segurament en una escala del 1 al 10 no totes les
famílies em donarien un 10, però fins ara moltes m’han donat un 15 per tan, al
final, tot s’acaba equilibrant.
11.—Tens
fills?Quants?
Sóc mare de 2 nens i de 4 bebès angelets que vaig acollir
en el meu ventre durant uns mesos i que desprès van decidir marxar.
Com
els vas parir?A l’hospital?A casa?Et va acompanyar alguna doula? El primer va ser prematur i va haver de néixer a
l’hospital, el segon el vaig tenir en
una casa de naixements, acompanyada per l’equip de llevadores, el meu marit, el
meu primer fill i la meva doula.
21.-
Què opines sobre “El informe doula”
Penós i malfet, una pèrdua de temps...aquest temps el
podien haver t invertit a estar més al costat de les dones i de les seves
famílies, a entendre les realitats personals de cadascú, a ajudar a les mares a
aconseguir el part que desitjant, a assessorar més en alletament matern, a
consolar mares que acabessin de perdre el seu bebè. etc etc. és un informe que
no es pot definir com a tal, falta de referències d’estudis més fiables.
És imprescindible buscar un punt d’entesa entre doules i
llevadores per arribar a la cooperació...hi ha països d’Europa i del món on tot això ja és realitat!
La part positiva de tota aquesta polèmica és que ara
tothom sap que existeixen les doules. En el fons va ser una gran propaganda.
Ara només ens cal explicar la veritat sobre la nostra
professió.
12.—Doncs
dit tot això per què creus que infermers i llevadores us han acusat
d’intrusisme i s’han posat “en peu de guerra”?
Potser alguna doula no hagi actuat bé, però això passa en
totes les professions i és injust posar totes les doules dins del mateix sac.
Malauradament també hi ha moltes llevadores que actuen
malament, però això no vol dir que totes les llevadores siguin pèssimes, al
contrari, afortunadament hi ha llevadores fantàstiques, excel·lents professionals,
molt implicades amb les dones, amb els pares i amb la nova vida que porten al
món. Provo profunda admiració per elles i els agraeixo la bona feina que fan
tot i les condicions poc favorables en les quals han de treballar sovint.
El real perill de les llevadores no som les doules sinó
l’estructura del sistema sanitari en si. La realitat és que necessitaríem més
llevadores per garantir un servei “one-to-one” o sigui una llevadora per a cada
dona, sobretot durant el part i en el puerperi.
13.—També
hi ha qui ha acusat les doules de incentivar la placentofàgia (alimentar-se de
la pròpia placenta).
La ingesta de la placenta és una pràctica en auge i les
mares que trien aquesta opció són mares que han llegit i s’han documentat molt.
De moment els estudis no demostren que sigui una pràctica perillosa sinó tot al
contrari, així que...per què no?
14.—L’acompanyament
d’una doula comporta algun risc sanitari per a la mare o el nadó?
Segons la revisió Cochrane en “Continuous support for
women during childbirth” el que emergeix de l’estudi fet és textualment el
següent:
...“Les investigacions són abundants i mostren que les
mares tenen un gran benefici en estar acompanyades per una persona de la seva
elecció, per doules i/o parteres. El suport continu va augmentar la
probabilitat d’un part vaginal espontani, no identificant efectes adversos i
produint resultats de més gran satisfacció en les dones.
Aquest acompanyament hauria d’incloure presència contínua
i tècniques de massatge. Un/a acompanyant crea confiança, fa servir tècniques
pel benestar de la dona, proporciona contacte físic, explicacions sobre el que
està succeint i una presència amigable constant”.
15.—¿És
cert que l’acompanyament de la doula minimitza el risc de cesària?
Sí és cert, a més a més segons dades recollides en
l’estudi de “Doula Makes the Difference” l’acompanyament continuat d’una doula
pot suposar també la reducció de la durada del part, menys necessitat d’ús
d’oxitocina sintètica, reducció de peticions d’epidural i analgèsics, baixant així
la necessitat de fer ús de
fòrceps/ventosa. Tot això es tradueix en menys ansietat i depressió post-part ,
major probabilitat d’una lactància exitosa i major satisfacció de l’experiència
en el seu conjunt..
La OMS a tal propòsit diu textualment: “...Si es consideren totes les avantatges i
els possibles menors costos relatius al sistema de salut, associats a la
presència d’una doula, els dissenyadors de polítiques deuen considerar la
cobertura del cost dels serveis d’una doula”.
16.—Antigament,
els coneixements sobre embaràs, part, lactància, etc. es transmetien de mares a
filles, entre dones de la família, veïnes del mateix poble. ¿Per què ens
sorprèn, doncs, el ressorgiment ara d’una figura com la doula?
Des de fa uns anys les dones, les mares, hem començat a
“despertar”. Engendrem el futur d’aquesta societat i per tan reclamem més
drets, hem entrat en una nova era en la que el patriarcat mica a mica quedarà
obsolet.
La doula al ser una figura de suport per a la dona i per a
la mare és també, en certa manera, promotora d’aquest canvi. Als polítics no
els interessa que es doni a la maternitat la importància que realment té.
17.—Creus
que la medecina diguem ortodoxa ha abandonat completament els aspectes
emocionals de l’embaràs/part?
En part crec que sí.
Malauradament
viure desconnectats de les pròpies emocions és molt habitual en la
nostra cultura. Hem perdut la capacitat d’entendre l’ésser humà des de un punt
de vista holístic és a dir integral. Cal recuperar el concepte d’integració de
cos/ment/esperit sobretot durant la gestació i el part. Les dones donem vida a
un nou ésser que guarda dins seu la plena capacitat per estimar, estimar-se,
estimar la mare terra, respectar, tolerar etc etc. L’essència de la raça humana
alberga en les emocions i aquesta essència es comença a teixir dins del úter
matern.
18.—Creus
que els mitjans de comunicació i la societat en general amaguen, deliberadament
o no, els aspectes foscos de la maternitat? Frustració, por, incertesa,
sentiments contradictoris, penediment...
Crec que la maternitat sempre ha tingut aspectes foscos.
Les dones d’abans es trobaven i es reunien per cosir, cuinar les conserves,
anar a buscar l’aigua, rentar la roba etc. i inevitablement xerraven i
xerraven de tot. Les que encara no eren
mares es feien una idea del que vindria.
Abans, pot ser, hi havia molta ignorància però més
autenticitat en les relacions.
Personalment i professionalment considero que les dones
hem de tornar a recuperar la costum purament femenina de “estar en cercle”.
Qualsevol procés vital importat es fa més lleuger quan hi
ha contenció emocional i acompanyament i la maternitat és un procés vital que
s’ha d’acompanyar no només des de el punt de vista sanitari sinó humà.
19.- La doula fa sessions i trobades també amb els pares?
Absolutament sí. El pare està convidat a participar sempre! Si el pare vol
es poden fer sessions individualitzades. Les doules no acompanyem només a les
mares sinó també els pares (sovint oblidats), amb el fi de crear un entorn el
més favorable i harmoniós possible per al bebè.
20.—Té
alguna mancança l’activitat de les doules? Titulació?Regulació?
A nivell espanyol i català hi ha diferents “escoles de
doules” i personalment només puc parlar de la formació que vaig rebre jo.
La formació que vaig rebre no és reglamentada però és
ESPECIFICA! I ve impartida per professionals d’un cert nivell, alguns d’ells
coneguts arreu del món. Considero que em va donar una molt bona base que vaig
complementar posteriorment amb altres
formacions, que ara em permeten tenir una visió encara més amplia i uns
coneixements més profunds.
Se
t’acut alguna millora?
Crec que és imprescindible que a nivell mundial hi hagi
una entitat que reguli les formacions de les doules i que creï uns estàndards
internacionals (amb la possibilitat de poder adaptar una part del temari a la
realitat de cada país) i sobretot que atorguin un certificat que tingui
validesa arreu del món.
Crec que això donaria a la nostra professió el
reconeixement que es mereix.
