El rol de "fer de mare" i ser mare, durant segles i fins fa relativament poc, s'ha vist i viscut des de la submissió i en definitiva des de una visió extremadament masclista i patriarcal.
Encara ara, en paguem les conseqüències arrossegant aquella motxilla generacional, o sigui arrossegant tot el que ens ha anat arribat (directament o subtilment) sobre la maternitat i que inevitablement ens ha acabat marcant com a dones.
Avui en dia, tot i haver avançat molt en quan a "drets de la dona", la societat segueix sent de tipus patriarcal. Vivim en un patriarcat "light" disfressat de "igualtat de genero" i no ens donem conte.
La societat sovint ens obliga silenciosament a anar en contra de la nostra funció biològica primària i primordial...som femelles de la raça humana estem programades per engendrar, gestar, parir i criar un altre ésser humà.
Plantejar-se ser mare en alguns casos fa pànic i sempre implica una gran remoguda interior.
El Camí Cap a la Tenda Roja és un camí pensat per "desaprendre", per buidar motxilles i tornar-les a omplir amb el que és realment útil i necessari, "jo" "el que realment vull".
És un camí que implica tenir la voluntat de veure de forma diferent, buscant en tot moment la pròpia auteticitat.
És un camí que desperta preguntes i dona respostes només si estàs disposada a escoltar-les.
És un camí que implica tenir la voluntat de veure de forma diferent, buscant en tot moment la pròpia auteticitat.
És un camí que desperta preguntes i dona respostes només si estàs disposada a escoltar-les.
Participa i descobreix-lo.
Contacta amb mi per a més informacions i ja que estàs en el meu blog aprofita per "passejar-te" en tots els posts dedicats al Camí Cap a la Tenda Roja.
