Diuen de mi...

Aquí recullo paraules pensaments i frases de totes les parelles que he estat acompanyant fins ara...
gràcies a tots i totes.




Març 2011
Les trobades que vaig tenir amb la Marina durant el meu embaràs m’han servit molt.
Em vaig sentit molt més unida amb el meu bebè i vaig arribar al dia del part més preparada i sense tants dubtes. Li agrairé tota la vida.
N.S.

Juny 2012
Marina,
Estem molt agraïts els tres per tot el que ens ofereixes tan generosament, tan atentament, tan amorosament.
Sense tu no encararíem la màgia d’aquest procés tan especial de tan bona mantera, segur.
L’arribada de l’Ariel ens duu moltes transformacions e el teu acompanyament és un bon puntal fonamental!
Mil gràcies
Q.M.A

Març del 2012
Quan la Marina m’ha demanat si podia escriure unes ratlles explicant la meva vivència no he dubtat ni un moment en dir-li que ho faria amb molt de gust.
De totes les experiències personals viscudes a la meva vida puc assegurar que aquesta ha estat la més intensa, la més emocionant, dolorosa i agradable alhora, de totes.
Un conjunt immens de sensacions contrariades i confoses que, a la vegada, han suposat una alegria immesurable en mi, que m’han omplert com a persona i com a dona.

El fet de poder donar a llum tenint al costat una persona com la Marina, poder viure i gestionar tot aquest cúmul de sensacions i sentiments acompanyada d’una amiga i doula a la vegada, m’ha donat la seguretat i la confiança necessàries en tot moment per creure que tot aniria bé.
El suport en els moments més durs, el seu acompanyament silenciós però viu i present a la vegada, constant i ple de pau, serenor, força i energia van fer que jo cregués que era forta i plenament capaç de superar cada moment dels que vaig anar vivint.

Aquest acompanyament també l’ha fet al Marius, el meu marit. A ell també li ha costat trobar les paraules d’agraïment difícils de mesurar per a la Marina.
Gràcies a ella ha sentit, en primer lloc, l’oportunitat única de poder viure un embaràs i de veure néixer al nostre fill amb una seguretat i tranquil•litat molt valuoses. Ha tingut el consell i les propostes a cada moment i situació per tal de poder-me acompanyar i sentir-se així, més segur i veure també que tot aniria bé.

El nostre agraïment a tota la seva tasca, tan abans com al moment del part com després del meu embaràs.

Abans, per les explicacions, pels silencis, per la seva escolta activa, per les propostes, per la seva atenció i comprensió desmesurades.
En la seva capacitat de saber estar i la seva empatia hem trobat tot el suport que hem necessitat.

En les hores i els dies previs al naixement del nostre fill Max, els seus ànims incondicionals i els seus coneixements com a persona, mare i doula, han fet del meu part una experiència positiva i inesborrable.

I pel després, pel seu interès desinteressat, pel sentir que ens feia i ens està fent costat, encara ara, sense incomodar, donant aire fresc i llum a cada nova situació incòmoda i enigmàtica en què puguem anar-nos creuant.
Ha estat un punt de suport davant els molts moments d’inestabilitat, dubtes i canvis emocionals que hem anat vivint. Ha tingut en tot moment les paraules justes i el seu acompanyament ha estat i segueix essent vital.
Estic del tot convençuda, de debò, que sense la seva presència, el meu embaràs, el meu part i post part no haguessin estat iguals.
T.M.M

Setembre 2012
Durant la meva etapa d'embaràs vaig tenir el suport de la Marina que va informar-me de les diferents etapes per les quals aniria passant. Sobretot va ajudar-me a entendre i a perdre la por el dia del part, la qual cosa li agraeixo moltíssim perquè per mi va ser molt important. Em va donar una serie de recursos que em van servir durant el decurs del part i en les primeres hores del naixement de la meva filla.
E.A.C

Gener 2013
Volem agrair-te la teva presencia durant l’embaràs...has format part d’aquest procés i ha estat important per nosaltres. Moltes gràcies pel teu acompanyament, el teu suport, comprensió, les teves paraules...
S.J.O.G.

Setembre 2013
Tener a Marina como doula fue una experiencia maravillosa.
Quedé embarazada de mi hija con 41 años y la noticia no la acepté del todo bien...me asaltaron las dudas, los miedos y las ansiedades.
Cuando me quedé embarazada por primera vez estaba muy feliz pero a las pocas semanas sufrí un aborto espontaneo y con él perdí mucho más que un hijo, perdí las ganas de ser madre...
No hice un buen proceso de duelo, aun así al cabo de poco volví a quedar embarazada y no fue un embarazo fácil desde el punto de vista físico y emocional.
No pude disfrutar de mi embarazo porqué tuve perdidas des del principio y otros problemas añadidos hasta el final.
Pasé muy malos momentos, tenía la cabeza en los problemas, en los miedos y la preocupaciones y no la tenía en mi bebé!
 La experiencia del parto también fue muy distinta a como yo me la había imaginado, después de 36 horas de contracciones todo concluyó en cesárea. Hoy tengo un hijo precioso y le agradezco a Dios por habérmelo mandado...pero claro, el recuerdo de todo aquello no era un buen recuerdo.
Cinco años más tarde, como explicaba al principio, vuelvo  a quedar embarazada y no pude aceptar la noticia del todo bien, es ahí donde aparece santa Marina!!
Llega a mi vida como por arte de magia, y empieza su acompañamiento.
Comienzo a disfrutar cada día más mi embarazo, empiezo a notar sus movimientos después de cada sesión de relajación y respiración y me asaltan unas ganas locas de ser madre por segunda vez y empiezo a ser feliz, a conectar con mi bebe, a amigarme con mi interior, con mi madre ... Con todos... , y a desear verlo cada día!!
Todo en mi vida queda relegado a segundo plano, solo me importa mi barriga, afuera todos los miedos!
La sorpresa fue aún mayor cuando en la segunda ecografía nos dijeron que era una niña y que todo estaba perfecto, me invadió una felicidad inmensa y un amor ....!
En el día de mi parto Marina estuvo conmigo y mi familia durante parte de la dilatación en casa. La eché mucho de menos en el hospital ya que no la dejaron entrar ...en los hospitales tendrían que ser obligatorias las doulas!
Gracias a todo el trabajo de preparación previo,  echo con Marina, pude tener el parto vaginal que tanto deseaba.
Debo agradecerle muchas cosas a Marina, sin ella dudo mucho que hubiera tenido con mi hija la conexión que tengo hoy!! No puedo decir otra cosa que GRACIAS, GRACIAS Y GRACIAS MARINA Y A TODAS LAS DOULAS QUE HACEN POSIBLE ESTA MARAVILLA!!!
C.E.G.P

Gener 2014 
Milions de gràcies per tot! he tingut un part fabulós, he patit però ha valgut la pena fer part natural. Estic molt contenta! Et mereixes mil regals.
X.R.J.M

Febrer 2014 ...
Març 2014...
Abril 2014...

 Maig 2014
Estimada Marina, Gràcies al Camí cap a la Tenda Roja s'ha teixit entre nosaltres una relació molt bonica i respectuosa. El Camí m'ha ajudat també a madurar i créixer com a dona i sobretot com a mare, és per tant que et vull donar les gràcies per estar al nostre costat en moments difícils e incerts, per les teves paraules i sobretot la teva experiència com a mare i com a doula. Ens has ajudat molt! E.JL.A

 Agost 2014
(...)Ja per acabar em queda donar les gràcies a algunes persones. En primer lloc a la meva filla per ensenyar-me el camí i ajudar-me a portar-la al món. Gràcies al meu marit Robert per recolzar-me durant tot l’embaràs i part, fins hi tot quan algunes persones no creien en nosaltres i ens feien dubtar, per donar-me la seva força el dia del part i ajudar-me a empènyer escoltant els meus crits, i sobretot per ser el pare dels meus fills i fer-ho molt bé. Gràcies a la M. Teresa per obrir-nos les portes de casa seva, oferir-nos la seva pau i tranquil·litat, confiar en nosaltres i ajudar-nos tant el dia del part, va ser vital. Gràcies a la Marina per recolzar-nos durant el procés i el mateix dia, per tots els massatges i les paraules encoratjadores. Gràcies a la Vicky per arribar en el moment precís i ajudar en tot el que va fer falta i per les seves paraules de suport. En definitiva gràcies a tots els que ens han acompanyat. S.M.
Gràcies M. Teresa, Marina, Vicky, Àngel. Si tornem a repetir, ja se l’equip de persones que he de triar pel part del meu fill/a. R.B. 
Decembre 2014
La Marina va aparèixer a la meva vida en el gran procés que vaig fer a les trobades del Camí cap a la Tenda Roja a Torà. Ens reuníem una vegada al mes dones conscients i amb ganes de ser-ho encara més. La Marina i la Sofia ens acompanyaven en aquest gran camí.
Allí la Marina em va conèixer profundament i això va ser el que em va emprendre a demanar-li que també m'acompanyés com a Doula quan em vaig quedar embarassada del meu segon fill.
Ella m'havia vist en moltes facetes íntimes... Cap Doula més podia conèixer-me millor. L'elecció va ser la millor que podia fer! La Marina té allò que se'n diu cert àngel , sobretot quan vibra essent Doula.
En el pre-part em va cuidar com una deessa. Em va donar eines per alliberar-me de pors que en aquest embaràs sí que m’havien sortit. Em va fer grans regals; sobretot la trobada sorpresa de les dones de la Tenda a Arbeca. Va fer-me la sorpresa més gran que mai he rebut de forma tan emocionant!
El dia que vaig parir a casa, la seva arribada em va servir d’elixir! La meva Doula era allà... ja podia deixar-me totalment. I així va ser. Una hora després i amb els seus massatges i xiuxiuejos del cant de la “a”, vaig parir el meu fill!
Va assistir de forma tan respectuosa i amorosa amb tot, que no puc deixar d'estar-li agraïda!
Gràcies Marina per cuidar la meva filla gran, Gaia, al segon part, de tenir present al meu marit Ezio en tot el procés, gràcies per acollir el meu germà Emili i fer-lo partícip de tot el que hem viscut...
Tota la família t'agraïm el teu amor i il·lusió!
Et desitjo molts naixements com a Doula!
Montse Perelló

 Ha passat molt de temps des de aquell acompanyament i aquestes paraules arriben quan més ho necessito
Em dic Laura, i amb l'Albert, vam ser pares d'un nen fa dos anys i mig. 
La veritat és que volíem escriure la nostra experiència amb la Marina des d'aleshores, però actualment, arran de totes les notícies en contra de les doules que s'han emès als mitjans de comunicació, creiem que és el moment més oportú per fer-ho.
L'embaràs és un procés preciós en sí, però encara més quan algú com la Marina t'acompanya.
És d'agrair que quan estàs amb por al què passarà, amb incertesa de com anirà, amb inestabilitat emocional... tinguis a la vora una professional en la maternitat, en la feminitat, en l'amor i en la companyia, en la motivació, en l'empatia, en la disponibilitat, en la tendresa i calidesa.
És d'agrair que en aquest fantàstic camí, algú com la Marina, t'ajudi a gaudir cada canvi del teu cos, a estimar cada centímetre que augmentes de panxeta, a sentir-te capaç d'arribar al part amb l'energia necessària, a afrontar la maternitat amb il·lusió i valentia.
És d'agrair que algú com la Marina, de la manera més senzilla, inclogui a l'home en aquest escenari tan femení, li doni l'importantíssim rol que té de suport i d'acompanyament, i així li provoqui la implicació natural però oblidada actualment.
És d'agrair que algú com la Marina estimi tant la seva feina que contagi la seva força a qui li demani atenció.
És d'agrair que existeixin les doules. 
En el nostre cas, ha sigut un obrir d'ulls molt gran i agradable que recomanem fermament.
Gràcies, Marina.

 Febrer 2015
Vam conèixer la Marina ja durant el segon trimestre del nostre segon fill, la Ivet. De fet la vaig poder conèixer a través d’una de les mares de l’Escola Bressol que em va recomanar que si estava embarassada parlés amb ella.
El treball amb ella durant l’embaràs em va ajudar a esvair pors, conèixer-me millor a  mi mateixa i sobretot em va ajudar a ser conscient de la importància de viure l’embaràs amb alegria i positivisme. Un segon embaràs, sempre t’ho diuen, no és com un primer . Jo tenia aquella sensació de no viure’l plenament per anar molt atabalada, el meu primer fill, la feina...
Així que aquest punt em va ajudar a retrobar-me amb mi i sobretot amb la meva petita que ja creixia a la panxa.
Ja quan es va començar a acostar el part també ens va donar eines per enfrontar el dolor a la meva parella i a mi i uns dies abans del part ho vam poder començar a aplicar. De fet és tota una tranquil·litat saber que en qualsevol moment la pots trucar i pots tenir el seu suport, especialment a nivell emocional quan tens les hormones ben a flor de pell.
La tarda que em vaig posar de part, tota la feina feta abans es va començar a notar, a més a més totes les eines que m’havia donat a l’hora de respirar em van ajudar a centrar-me en viure el part com el que és, un dels moments més preciosos que he viscut a la vida.
A casa tenir la Marina a prop es va convertir en un suport emocional importantíssim tant per mi com pel meu company i tot va anar ràpid i fluid. Ja a l’hospital el que m’hagués agradat és que ens hagués pogut acompanyar fins al final ja que no la van deixar entrar ja que només es permet un acompanyant, una llàstima sincerament ja que aquest cop la llevadora de guàrdia no creia en el part natural i tenir el suport de la Marina hagués arrodonit encara més el preciós moment del naixement.

Tenir el seu acompanyament ens ha ajudat a viure tot el procés amb molta més consciència però sobretot amb més alegria, coneixement i seguretat, tenir-la al nostre costat ha estat tot un luxe i una experiència preciosa. Gràcies pel teu suport i per viure la teva feina amb tanta passió i entusiasme! C.X.B.I

Maig 2015
Marina, m'encanta aquest post! Voldria donar el meu punt de vista sobre aquest projecte, el Bonding intrauterí, com algú que ha pogut gaudir de la consciencia d'aquest vincle.
Abans d'aquest embaràs vaig perdre dos petitons. Van marxar sense avisar, en silenci. I va ser per mi un cop molt dur, però alhora enriquidor.
Despres d'un any de treballar en el dol pels meus petits, de superar una a una les seves fases, el Max va arribar al meu ventre, amb tota l'alegria del món en el seu ser. Us podeu imaginar el que sentia, una barreja d'emocions extranya, dolça si, però alhora plena de por, de temor, quebsovint no sabia com canalitzar.
Sempre vaig pensar q trobar a la Marina no va ser casualitat. I la vaig coneixer just en el moment adeqüat. Recordo q en les primeres setmanes, la gent em preguntava com estava i jo era sincera, tenia por. I una frase que sovint vaig haver de sentir era: no siguis negativa pq li transmetràs al petit!. Buuuuf! Allò no m'ajudava gens.
Tot i això no vaig deixar de sentir en tot moment que el Max tenia una presencia especial a la meva vida, des de que va començar a existir dins meu. He viscut moments molt màgics, com els que es descriuen als llibres aquells que no moren mai. Coneixer a la Marina va ser un de tants. Vam parlar del bonding. De crear el vincle. Jo era reticent, pq la idea rudimentaria de "li transmetras la negativitat" em tenia paralitzada. Pero el seu concepte anava més enllà. Per sort.
Llavors, treballant amb ella vaig entendre la diferencia entre els comentaris "populars" i la veritable essencia de crear un vincle amb el bebé que neixerà. No es tracta de rebutjar les pors, ni de negar els sentiments negatius "per si faran mal al petit", perquè hi son i no es poden evitar. Es tracta d'aprendre a tirar endavant malgrat la por, i d'adquirir i ensenyar al petit que habita el ventre valors com el coratge o l'esperit de superació. Aixi es crea un vincle real, conscient i ple. I d'aquesta manera el procès es viu amb plenitud, amb esperança i molta paciencia. I també hi ha un gran espai per la felicitat.
El Max va nèixer ara fa quinze dies, descansa relaxat al meu pit mentre escric. Es un nen que no té cap càrrega emocional no resolta a les espatlles. Perquè hem treballat plegats per arribar fins aqui sense motxilla.
Es un nen afortunat, que té un germà gran responsable i sensible, i dos germans-estrella que brillen de dia i de nit amb nosaltres. Una mare que de vegades plora i la majoria del temps riu, i un pare fantàstic. I quan me'l miro a la cara, i penso que nomes fa quinze dies que ha nascut, sembla que em digui (així sense parlar, com sempre hem fet) que fa molt més temps que esta amb mi.
I ens queda tant per aprendre! Quina gran aventura!
Merci Marina per la teva ajuda!
.... HI HA MOLTES MÉS HISTÒRIES, UNES QUINZE MÍNIM, QUE ESPEREN SER TRANSCRITES. 
AMB CALMA I AFECTE HO FARÉ I SERÀ ENCARA MÉS BONIC TORNAR A REVIURE AQUELLS MOMENTS.

  DESITJO QUE MENTRESTANT US HAGI AGRADAT EL QUE HEU ANAT LLEGINT FINS ARA. 





Subscriure's a: Missatges (Atom)