Aquesta tendra abraçada entre 3 es repeteix cada vegada que em veuen despullada...
El gran ja és "gran" i el petit ja no és bebè... i sí... encara els permeto enganxar-se als pits quan volen, no em dóna plaer ni em molesta, per tan...
No surt res, ho se prou bé i ells també ho saben, però tot i amb això, cada vegada em pregunten: "Mama, podem provar a veure si surt llet?"
Llavors és quan penso que realment la lactància materna i el "destete" és un procés que dura el que dura i és molt més i molt més llarg del que ens pensem! i sobretot és quelcom que va molt més enllà del donar i rebre aliment.
Com a dona, mare i doula estic a favor de la lactància i se que és la millor opció per al bebè i per a la mare, sempre i quan la mare vulgui plenament.
En cas contrari millor un biberó donat amb amor que pit donat amb "mala llet"
Les defensores de la lactància materna em perdonaran per això que acabo de dir, però és el que penso...
Defenso la lactància materna sempre que puc, perquè és el que sento i perquè considero que defensar-la és un deure i una obligació moral que tinc, i en cas de trobar-me amb alguna mare que opta per donar llet de formula procuro que estigui ben informada sobre els pros i contres de cada opció abans d'agafar la decisió definitiva...
De totes formes, aprofito aquesta entrada per recordar a tothom que la meva principal funció com a Doula és acompanyar les mares en les seves decisions, independentment del tipus de part que volen tenir i de l'opció de criança que hagin escollit.
