Un dels objectius principals de cada doula hauria de ser apoderar la mare i el pare a fi que, junts, tinguin eines interiors per enfrontar-se als grans reptes que suposa el fet de ser pares... i tot comença quan el bebè encara habita, silenciosament, el ventre de la pròpia mare.
Aquí us deixo amb el testimoni d'una mare, que amb molta delicadesa ens parla de la seva vivència i dels beneficis que va suposar el meu acompanyament.
16 de Febrer 2015
Vam conèixer la Marina ja durant
el segon trimestre del nostre segon fill, la Ivet. De fet la vaig poder
conèixer a través d’una de les mares de l’Escola Bressol que em va recomanar
que si estava embarassada parlés amb ella.
El treball amb ella durant l’embaràs
em va ajudar a esvair pors, conèixer-me millor a mi mateixa i sobretot em va ajudar a ser
conscient de la importància de viure l’embaràs amb alegria i positivisme.
Un
segon embaràs, sempre t’ho diuen, no és com un primer .
Jo tenia aquella
sensació de no viure’l plenament per anar molt atabalada, el meu primer fill,
la feina...
Així que aquest punt em va ajudar
a retrobar-me amb mi i sobretot amb la meva petita que ja creixia a la panxa.
Ja quan es va començar a acostar
el part també ens va donar eines, a la meva parella i a mi, per enfrontar el dolor i uns dies abans del part ho vam poder començar a aplicar.
De fet és tota
una tranquil·litat saber que en qualsevol moment la pots trucar i pots tenir el
seu suport, especialment a nivell emocional quan tens les hormones ben a flor
de pell.
La tarda que em vaig posar de
part, tota la feina feta abans es va començar a notar, a més a més totes les
eines que m’havia donat a l’hora de respirar em van ajudar a centrar-me en
viure el part com el que és, un dels moments més preciosos que he viscut a la
vida.
Durant la dilatació a casa tenir la Marina a prop es
va convertir en un suport emocional importantíssim, tant per mi com pel meu
company, i tot va anar ràpid i fluid.
Un cop arribats a l’hospital el que m’hagués agradat és
que ens hagués pogut acompanyar fins al final... malauradament no la van deixar entrar ja
que només es permet un acompanyant, una llàstima sincerament ja que aquest cop
la llevadora de guàrdia no creia gens en el part natural!
Tenir el suport de la
Marina hagués arrodonit encara més el preciós moment del naixement.
Tenir el seu acompanyament ens ha
ajudat a viure tot el procés amb molta més consciència però sobretot amb més
alegria, coneixement i seguretat, tenir-la al nostre costat ha estat tot un
luxe i una experiència preciosa.
Gràcies pel teu suport i per viure la teva
feina amb tanta passió i entusiasme!
