dijous, 18 de juny del 2015

...seguirem brillant

Hi ha persones que per brillar necessiten apagar la llum dels altres...això és el que passa ara amb tota la polèmica sobre les doules (en la qual em sento injustament implicada). 
Deixo aquest missatge i aquest post per a totes aquelles persones que volen "apagar les doules":...guardeu els vostres esforços o bé invertiu-los per fer alguna cosa més profitosa i recordeu que, sigui com sigui, les doules seguirem brillant!

Dit això, anem a veure qui és la Marina i des de quina base ofereix els seus serveis.

En primer lloc sóc mare!Sóc mare de 6, 2 juguen amb mi els altres 4 són els meus angelets que segueixen estant amb mi en els meus pensament. 
Qui m'ha transformat en mare són els meus fills i si em dedico a acompanyar a altres mares és gràcies a tot el que he après a través d'ells i a través del gran treball interior i personal (constant) que m'obliguen a fer ....així que l'agraïment és doble (triple). 

Vaig acabar la formació de doula a l'any 2011 (recent parida) i vaig sortir d'allà igual que surt un pollet de l'ou, indefens però amb ganes de lluitar i du a terme el seu propòsit de vida.

És cert ...la formació que vaig rebre no és reglamentada (de moment)....però és una formació ESPECIFICA! i llarga!Impartida per profesionals que tenen un cert pes a nivell nacional i internacional! una formació acompanyada per moltes lectures especifiques i algunes molt tècniques! 
La formació rebuda la resumeixo en aquest 5 punts:
  • Fisiologia de l’embaràs, part i puerperi
  • Necessitats bàsiques de la mare en totes les fases i com acompanyar-les
  • Lactància materna i necessitats bàsiques del nadó
  • Acompanyament al dol en la mort gestacional i perinatal
  • Necessitats de la dona en època de preconcepció

La criança del meu segon fill em va aturar una mica però no em va aturar del tot. 
Vaig fer les pràctiques d'acompanyament i lactància que em demanaven i a més, pel meu conte, en vaig voler fer unes altres, fins que em vaig sentir més segura per oferir un servei de qualitat. 
Paral·lelament vaig començar(una mica per casualitat), un treball de recerca i investigació, del tot espontani, sobre embaràs, part i criança en les diferents cultures i com la religió influeix en ella.
Des de que vaig acabar la formació cada any m'actualitzo en lactància materna i mort gestacional.
M'encanten les teràpies natural, trobo que són una manera molt dolça d'acompanyar el cos en els seus processos curatius i de transformació!
Per aquest motiu em vaig treure la titulació en reflexologia podal (per grans i petits), massatge ayurvèdic (per grans i petits, aplicable també durant l'embaràs) i darrerament  vaig començar una formació per ser facilitadora d'esferodinàmia.
Aquest estiu començaré una formació a Itàlia que em permetrà exercir oficialment com "Educadora Perinatal" tan a Espanya con a Itàlia. 

Amb les famílies que acompanyo treballo sobretot amb una gran eina que és l'escolta activa i empàtica (que malauradament no tots els professionals tenen) i, segons la necessitat del moment i de la persona, aplico la tècnica Alexander i el "toc teràpeutic", l'aromateràpia, la fitioteràpia, les tècniques de relaxació i visualització,l'automassatge, el coneixement corporal, etc.etc.

La formació de base sumada a tot el que he estat aprenent fins ara (i tot el que m'espera per aprendre wow!), m'ajuda a tenir una visió molt complerta i global de tot el procés que està vivint aquella dona/família i sobretot m'ajuda a acompanyar-los en el procés o bé derivar-los, en cas de detectar que alguna cosa no flueix com hauria de fluir (imprescindible).

Treballo recolzant-me a diferents profesionals de confiança, els quals arriben allà on jo no puc arribar...entre aquests hi ha 4 llevadores, una ginecòloga, una psicòloga, una fisioterapeuta especialitzada en sol pelvià, un osteòpata, un terapeuta floral, un coach familar, una nutricionista, una acupuntora etc etc (la llista és llarga).

Acabo aquest post dient-vos que la doula és una de les feines més antigues i necessàries del món, que ha anat evolucionant i que s'ha anat adaptant a la realitat històrica, una professió dictada per les necessitat de les dones. A altres paisos d'Europa la seguretat social n'assumeix el cost.
Som una comunitat de dones enorme, escampades arreu del món i la nostra labor està recolzada per diferents investigacions i avalada per l'OMS (organització mondial de la salut). 

Segons dades recollides en l’estudi de “Doula Makes the Differencepor Nuggent, publicades en Mothering Magazine:
L’acompanyament continuat d’una doula pot suposar:
reducció de la durada del part.
reducció l’índex de cesàries d’un 50% .
reducció de peticions d’epidural d’un 60% .
reducció d’ús d’oxitocina sintètica d’un 40% .
reducció d’ús de medicaments analgèsics d’un 30% .
reducció d’ús de fòrceps/ventosa d’un 40% .
menys ansietat i depressió post-part
major probabilitat d’una lactància exitosa (52%  vs. 29%)

Associació Americana de Ginecologia i Obstetrícia:
...“Les dades publicades indiquen que una de les eines més eficaces per millorar els resultats del part i naixement és la presència permanent de personal de suport, com la Doula.”

Revisió Cochrane  en Continuous support for women during childbirth
...“Les investigacions són abundants i mostren que les mares tenen un gran benefici en estar acompanyades per una persona de la seva elecció, per doules i/o parteres.El suport continu va augmentar la probabilitat d’un part vaginal espontani, no identificant efectes adversos i produint resultats de més gran satisfacció en les dones.
Aquest acompanyament hauria d’incloure presència contínua i tècniques de massatge. Un/a acompanyant crea confiança, fa servir tècniques pel benestar de la dona, proporciona contacte físic, explicacions sobre el que està succeint i una presència amigable constant.

OMS en Suport continu durant el part:
...“ Si es consideren totes les avantatges i els possibles menors costos relatius al sistema de salut, associats a la presència de una Doula, els dissenyadors de polítiques deuen considerar la cobertura del cost dels serveis d’una doula”.

Orgullosa de ser DOULA!seguiré brillant amb la mateixa intensitat o més.

Gràcies Eila i gràcies Max

El meu camí i el de la Eila es van creuar "casualment" quan ella estava embarassada de 16 setmanes. Va ser molt bonic acompanyar-la (a vegades des de el silenci i la pura presència) en el seu procés de apoderament.
Desprès d'haver experimentat "el Bonding Intrauterí" va compartir, el dia 15 de maig del 2015,aquest llarg comentari en un grup de mares.
Aquí us deixo les seves paraules dolces com la mel i amb la foto del Max, fruit d'aquest apoderament.

Marina, m'encanta aquest post! Voldria donar el meu punt de vista sobre aquest projecte, el Bonding intrauterí, com algú que ha pogut gaudir de la consciencia d'aquest vincle.
Abans d'aquest embaràs vaig perdre dos petitons. Van marxar sense avisar, en silenci. I va ser per mi un cop molt dur, però alhora enriquidor.
Despres d'un any de treballar en el dol pels meus petits, de superar una a una les seves fases, el Max va arribar al meu ventre, amb tota l'alegria del món en el seu ser. Us podeu imaginar el que sentia, una barreja d'emocions estranya, dolça si, però alhora plena de por, de temor, que sovint no sabia com canalitzar.
Sempre vaig pensar que trobar a la Marina no va ser casualitat. I la vaig conèixer just en el moment adequat. Recordo que en les primeres setmanes, la gent em preguntava com estava i jo era sincera, tenia por. I una frase que sovint vaig haver de sentir era: no siguis negativa pq li transmetràs al petit!. Buuuuf! Allò no m'ajudava gens.
Tot i això no vaig deixar de sentir en tot moment que el Max tenia una presencia especial a la meva vida, des de que va començar a existir dins meu. He viscut moments molt màgics, com els que es descriuen als llibres aquells que no moren mai. Coneixer a la Marina va ser un de tants. Vam parlar del bonding. De crear el vincle. Jo era reticent, perquè la idea rudimentària de "li transmetràs la negativitat" em tenia paralitzada. 
Però el seu concepte anava més enllà. Per sort.
Llavors, treballant amb ella vaig entendre la diferencia entre els comentaris "populars" i la veritable essència de crear un vincle amb el bebè que naixerà. 
No es tracta de rebutjar les pors, ni de negar els sentiments negatius "per si faran mal al petit", perquè hi son i no es poden evitar. Es tracta d'aprendre a tirar endavant malgrat la por, i d'adquirir i ensenyar al petit que habita el ventre valors com el coratge o l'esperit de superació. Així es crea un vincle real, conscient i ple. I d'aquesta manera el procés es viu amb plenitud, amb esperança i molta paciència. I també hi ha un gran espai per la felicitat.
El Max va nàixer ara fa quinze dies, descansa relaxat al meu pit mentre escric. 
Es un nen que no té cap càrrega emocional no resolta a les espatlles. Perquè hem treballat plegats per arribar fins aquí sense motxilla.
Es un nen afortunat, que té un germà gran responsable i sensible, i dos germans-estrella que brillen de dia i de nit amb nosaltres. Una mare que de vegades plora i la majoria del temps riu, i un pare fantàstic. I quan me'l miro a la cara, i penso que només fa quinze dies que ha nascut, sembla que em digui (així sense parlar, com sempre hem fet) que fa molt més temps que esta amb mi.
I ens queda tant per aprendre! Quina gran aventura!
Merci Marina😘 per la teva ajuda!