El camí cap a una maternitat/paternitat conscient comença dins d’un
mateix, comença amb el desig de fer-ho igual o una mica millor de com ho van fer els
nostres progenitors amb nosaltres. En definitiva, hauria de començar amb el plantejament
d’unes quantes preguntes i reflexions.
- Quines són les meves arrels? Família més pròxima: Mare Pare Germans/es Avis (Donar a cada individu el seu lloc/reconeixement/ fer les paus/ acceptar-los /integrar-los)
- Quins són el meus models? És a dir quines persones influeixen en com sóc jo ara? Quines sento que reprodueixo més? (auto anàlisi)
- M’agraden aquests models? Sí /No Què canviaria?
- Què canviaria del que vaig rebre en quan a manera de néixer, criar i educar?
Fer net és la clau. Cal entendre
i interioritzar que, com a persones adultes, tenim la capacitat de tornar a
inventar la nostra vida, viure el present amb alegria i construir un futur que
més s’acosta a la nostra essència.
Fer net no significa en cap
moment oblidar o ignorar les nostres arrels, senzillament és donar a cada
persona i/o esdeveniment el lloc que li correspon, transcendir, evolucionar, créixer.
Cuidar la salut física i emocional abans de ser mares i pares és
imprescindible.
Uns bons hàbits per millorar la
qualitat dels òvuls i de l’esperma podrien ser els següents:
Cuidar-se per poder cuidar.
Estimar-se per poder estimar plenament. No podem donar el que no tenim.
Buscar equilibri emocional (tècniques
naturals, respiració, yoga, cantar, ballar etc...)
Canvi d’hàbits alimentaris.
Higiene de la son.
Evitar ones electromagnètiques
(mòbils, microones etc)
El paper de la dona en la creació d’un nou ésser i el rol del pare són òbviament diferents i absolutament complementaris
La dona acull la llavor, l’engendra,
no l’ofega, li dóna el seu calor, els seus nutrients, li ofereix un habitat favorable en el
qual poder créixer fort i sana, en definitiva permet a la vida manifestar-se.
L’home planta la llavor, rega i
abona la terra, la seva presència és imprescindible i necessària , es posa al
servei de la terra (mare) la qual durant 280 dies aproximadament treballa 24
hores al dia creant una nova vida. El pare, per tan, metafòricament parlant protegeix
la planteta de les intempèries, posa un bastonet perquè la planta creixi ben
recta, cuida la planta a fi que doni els
seus fruits...
Dona i home junts, agafats de la
mà i mirant el mateix objectiu. Anar “a la una” mantenint les pròpies
diferencies i característiques personals és la base de l’equilibri sobre el
qual es regeix la estructura basal que tots anomenem família.
