Cansada d'aguantar silenciosament les acusacions que rebem les doules per part d'alguns components del personal sanitari he decidit posar per escrit les meves consideracions.
Un petit granet de sorra, ja ho se... però ja he decidit que prou...
No sóc i no vull ser una "doula al marge" ...
Més allà de les analítiques, de les visites rutinàries, de les ecografies i dels controls durant l'embaràs hi ha un món sovint desconegut que és el món de les emocions, de les emocions retingudes, de les pors induïdes pel sistema, dels dubtes que sorgeixen des de la ignorància, des del desconeixement i des de la profunda desconnexió que moltes dones experimenten amb el propi cos de dona...
Si pensem en la figura d'un iceberg la part mèdica és només aquella petita part que surt. Però un iceberg té tota una part amagada sota de l'aigua, que acostuma a ser molt més gran de la part visible!
Doncs bé, aquí estem i actuem les doules, fent la nostra feina amb molt amor i molt respecte a fi que cada mare arribi al part més "lleugera per dins", apoderada i si més no confiada i segura.
El moviment sobre el part natural i respectat que hi ha hagut en aquest darrers anys ha començat a despertar consciencies i a donar al part fisiològic i normal la importància que mereix.
El que sovint s'oblida és que la figura de la doula, de la dona que acompanya la mare i proporciona un entorn adequat per acollir el nadó, sempre ha estat present durant el part, des de que existeix la humanitat.
El post part és el gran oblidat! Parlem-ne! des del punt de vista sanitari són ben pocs els centres que ofereixen un suport real, proper, íntim i durable.
En alguns casos el post part és una època molt delicada i cal un acompanyament, adequat i personalitzat, ara per ara inexistent. Sobretot aquí, en el puerperi, les doules suplim grans mancances ja que ens dediquem a donar suport pràctic i sobretot emocional a les famílies nounades que travessen grans processos de reestructuració externa i sobretot interna.
Cada vegada estic més convençuda que la qüestió no és només conscienciar la gent sobre la figura de la doula i les tasques que duem a terme, la qüestió és el canvi de mirada cap a la dona embarassada i puerpera.
El dia en el qual la població mundial deixarà de veure l'embaràs i el part només des de el punt de vista mèdic i donaran al post part la importància que té, llavors i només llavors, entendran profundament la importància de les doules.
Doncs aquest canvi de mirada és necessari i urgent:
1.un embaràs no és una malaltia
2.un part no és una intervenció
3.el puerperi no dura 40 dies i és a vegades una època de gran lluita interior, de llums i ombres.
Acabo aquest escrit donant les gràcies a totes aquelles llevadores, metges, pediatres, infermeres, investigadors, antropòlegs, escriptors, persones i famílies que creuen en nosaltres, en el que fem i en com ho fem i que ens recolzen des de el profund dels seus cors.
A tots vosaltres gràcies.
Una família sana i ben acompanyada generarà fills sans capaços d'acompanyar
