Les dones necessitem estar juntes...és una
necessitat purament biològica.
La naturalesa ho va preveure així i hem de confiar en la
seva saviesa que és, en el fons, la saviesa que governa tot allò que definim "vida", amb els seus ritmes constants.
En alguna part dins nostre hi ha una veu, sovint silenciada,
que ens impulsa a buscar espais on la nostra essència femenina pugui
manifestar-se obertament.
Rialles i alegria alternades a converses profundes, hormones
femenines voleiant desapercebudes, cors que s’obren pas a travès de llàgrimes
que cauen soles, invasió d’oxitocina i benestar, ritme lent i reflexions sense
embuts...una trobada de dones és això i molt més, és en el fons la suma dels ingredients
que cada una aporta, és la presència única i irrepetible que cada una regala a
les altres.
Amb el temps hem perdut la costum de “ritualitzar” els
esdeveniments de la vida amb la conseqüent pèrdua de tot el que els rituals
representen i aporten a les persones...”ritualitzar” és molt més que celebrar! (Aquest és un tema, un concepte, extens i algun dia hi dedicaré un post).
Una trobada de dones, unides en un cercle, en el fons, ja és
un ritual. Quan unes quantes dones s’ajunten fan màgia sense buscar-la...una
màgia subtil, una mena d’alquímia interna feta de petites transformacions sovint imperceptibles.
Així que...busqueu aquests raconets ompliu-los de la vostra presència i ....Bona màgia a totes.
