dimecres, 25 de març del 2015

Un testimoni dolç com la mare que ho va escriure




Un dels objectius principals de cada doula hauria de ser apoderar la mare i el pare a fi que, junts, tinguin eines interiors per enfrontar-se als grans reptes que suposa el fet de ser pares... i tot comença quan el bebè encara habita, silenciosament, el ventre de la pròpia mare.

Aquí us deixo amb el testimoni d'una mare, que amb molta delicadesa ens parla de la seva vivència i dels beneficis que va suposar el meu acompanyament.
   




16 de Febrer 2015

Vam conèixer la Marina ja durant el segon trimestre del nostre segon fill, la Ivet. De fet la vaig poder conèixer a través d’una de les mares de l’Escola Bressol que em va recomanar que si estava embarassada parlés amb ella.

El treball amb ella durant l’embaràs em va ajudar a esvair pors, conèixer-me millor a mi mateixa i sobretot em va ajudar a ser conscient de la importància de viure l’embaràs amb alegria i positivisme. 
Un segon embaràs, sempre t’ho diuen, no és com un primer . 
Jo tenia aquella sensació de no viure’l plenament per anar molt atabalada, el meu primer fill, la feina...
Així que aquest punt em va ajudar a retrobar-me amb mi i sobretot amb la meva petita que ja creixia a la panxa.

Ja quan es va començar a acostar el part també ens va donar eines, a la meva parella i a mi, per enfrontar el dolor i uns dies abans del part ho vam poder començar a aplicar. 

De fet és tota una tranquil·litat saber que en qualsevol moment la pots trucar i pots tenir el seu suport, especialment a nivell emocional quan tens les hormones ben a flor de pell.

La tarda que em vaig posar de part, tota la feina feta abans es va començar a notar, a més a més totes les eines que m’havia donat a l’hora de respirar em van ajudar a centrar-me en viure el part com el que és, un dels moments més preciosos que he viscut a la vida.

Durant la dilatació a casa tenir la Marina a prop es va convertir en un suport emocional importantíssim, tant per mi com pel meu company, i tot va anar ràpid i fluid. 
Un cop arribats a l’hospital el que m’hagués agradat és que ens hagués pogut acompanyar fins al final... malauradament no la van deixar entrar ja que només es permet un acompanyant, una llàstima sincerament ja que aquest cop la llevadora de guàrdia no creia gens en el part natural! 

Tenir el suport de la Marina hagués arrodonit encara més el preciós moment del naixement.


Tenir el seu acompanyament ens ha ajudat a viure tot el procés amb molta més consciència però sobretot amb més alegria, coneixement i seguretat, tenir-la al nostre costat ha estat tot un luxe i una experiència preciosa. 

Gràcies pel teu suport i per viure la teva feina amb tanta passió i entusiasme!