“El nucleo mismo de la
personalidad humana se forma en el útero materno...”
Dr Thomas Verny
Per què és important treballar el
vincle amb el bebè que naixerà?
Sempre he tingut un profund
respecte pel desenvolupament intel•lectual i emocional dels bebès abans de
néixer.
Desprès d’haver après nocions
bàsiques sobre embriologia i sobretot sobre l’evolució del sistema nerviós dels
bebès intrauterins he vist molt clar la necessitat de fomentar la instauració
d’ un bon vincle entre els progenitors (sobretot la mare) i la criatura abans
del naixement.
Dotzenes d’estudis demostren que
la vida prenatal i l’experiència del part determinen d’alguna forma la
personalitat dels individus, o més ben dit, determinen la percepció que tenen
del món i com s’hi relacionaran posteriorment.
Els bebès tenen sensibilitat
emocional i capacitat intuïtiva per captar el que està passant a la seva mare i
en el món exterior.
Durant l’embaràs no es
desenvolupa només el cos físic sinó també el cos emocional de la criatura, les
vivències viscudes durant l’embaràs són la base sobre la qual els nostres fills
construiran el propi equilibri emocional.
Els bebès intrauterins són
persones en miniatura, profundament sensibles.
Les seves capacitats sensorials
estan perfectament desenvolupades a partir de la setmana 12 de gestació. (el
primer sentit que es desenvolupa en un embrió és el tacte, i escolten a través
del tacte fins que a les 16 setmanes es crea el primer esbós auditiu).
Viuen dins de nosaltres i
s’alimenten també de les nostres emocions. És gràcies a les emocions que
aprenen, de forma rudimentària, tot el què passa en el món exterior.
Una cosa que sovint no es té en
compte és que els bebès intrauterins necessiten sentir-se estimats i reconeguts
com a individus.
La pregunta que sorgeix és: com
ho fem? Com comuniquem la nostra estimació al bebè? Com superar les pors
típiques i normals d’aquesta època? Com fer que les nostres emocions no afectin
el bebè? Com fer partícip el pare de la criatura? Com entendre el què passa en
tot moment? Com crear l’espai emocional necessari que el bebè necessita?
Per donar respostes a tot això i
per moltes més raons neix aquest projecte:
El “bonding” intrauterí.
En l’època de Freud es pensava
que el infants no tinguessin consciència fins als 2-3 anys d’edat. Durant els
anys 70 diferents investigacions revelen que les primeres hores que segueixen
el naixement són de vital importància perquè es creï el vincle adequat entre la
mare i el bebè que acaba de nàixer. A conseqüència d’aquests estudis van forjar
el concepte del bonding (vincle en anglès).
Posteriorment, gràcies a les
tècniques d’investigació més modernes van descobrir que el bebè intrauterí té
impressionants capacitats sensorials des de les primeres setmanes de gestació i
a partir de les 28 setmanes ja tenen l’estructura cerebral necessària per
aprendre.
Estudis sobres les ones cerebrals
dels bebès intrauterins van demostrar que també somnien i que d’alguna forma
absorbeixen tot el que passa en el món exterior.
L’estat anímic de la mare és un
dels aspectes més importants que s’han de tenir en compte. Els bebès captan la
carga emocional transmesa a través de les paraules, de les actituds i també de
tot el que no s’expressa verbalment.
Instaurant un bon vincle amb la
criatura abans de nàixer es contribuirà a que tingui més bona salut mental i
física durant tota la seva vida, a més de crear les condicions necessàries per
un naixement més positiu.
El bonding intrauterí és una
forma de comunicació, amb l’objectiu de millorar la disposició
emocional dels progenitors, intensificar l’autoconsciència i la reciproca
intimitat de parella.
L’harmonia familiar és un dels
pilars del bonding, el bebè ocuparà un espai físic i emocional important i els
progenitors han de donar-li el lloc que es mereix, fora i dins de la parella,
establint acords des de el diàleg obert i profund.
Els beneficis del bonding són per
tota la vida.
Objectius principals
Donar eines a la mare :
• Reduir
al màxim les hormones de l’estrès en la mare
• Ajudar
a combatre pensaments negatius, pors, ansietat
• Ajudar
a buidar “la pròpia motxilla interna” i tornar-la a omplir amb informació
fresca i viva.
Quines tècniques s’utilitzen:
S’utilitzaran elements tan bàsics
i naturals com el parlar, la musica, el moviment ,la visualització i la
fantasia guiada, l’expressió artística (pintar, dibuixar, fang)
Molts exercicis, visualitzacions
i relaxacions es poden fer amb la parella. L’objectiu és potenciar la
comunicació entre els progenitors i afavorir una bona connexió amb el bebè.
