Descansa mama, descansa....
El postpart és una època de grans
canvis i de reestructuració familiar. És un oceà d’emocions on és fàcil que una
dona es pugui momentàniament perdre...
En aquest oceà d’emocions les
doules col·laborem en la transició a la vida com a mare, oferint contenció
emocional i ajuda en la logística domèstica.
Proporcionem informació sobre
criança, comentant aspectes de la cura del bebè.
Afavorim la lactància, si és
l’opció que desitja la mare, acompanyant
les necessitats que es presentin en tot moment.
La maternitat és un viatge en
solitari, però mai hauria de ser en solitud.
La maternitat i la criança és
quelcom que per naturalesa s’hauria de realitzar en tribu...però aquest
concepte queda bastant lluny de la nostra realitat o al menys de la realitat de
la majoria. Per això existim les doules! Per suplir en part aquesta mancança.
Solen limitar la durada del
postpart a 40 dies, personalment ho trobo una bogeria... la durada del
postpart, i sobretot del puerperi, és del tot personal, ja que juguen a favor i
en contra milers de factors diferents.
Per tan durant tota la seva
durada es pot contractar una doula:
• si
necessitem l’atenció personalitzada d’una persona formada i capaç de despertar
l’instint de criança innat que viu dins de cada mare.
• si
necessitem una persona neutral la qual, des del respecte, es limiti a donar
suport pràctic amb la criança, a casa i amb el que calgui.
Remarco que la doula fa de
brúixola, mai de timó. Orienta, no dirigeix. Les doules treballem a fi que la
mare descobreixi la seva força interna. Perquè hi és només cal creure-hi.
Hi ha postparts i puerperis
meravellosos i gens complicats, però no sempre és així. Tot depèn de com hagi
anat l’embaràs i el part, depèn de les expectatives i de la idealització que la
mare s’havia fet sobre la maternitat, depèn de com vagi la lactància, de si la
mare té o no té ajuda, de si té o no té un altre fill etc. etc.
Depenent de la interacció de
molts factors diferents, el post part i el puerperi es poden convertir en una
gran escalada.
Sovint la mare experimenta
sentiments i sensacions poc agradables que xoquen amb la suposada alegria que
genera el naixement del bebè....
“Per
què em sento així? Em sento trista!” i aquesta tristesa va molt més allà dels
canvis hormonals típics i normals del postpart.
La vida a vegades ens modela, d’altres
vegades ens esculpeix. En tot cas la vida sempre ens converteix en una obra
mestra...en mares.
Els primers mesos poden arribar a
ser una gran escalada.
Aquest “Everest interior” és el lloc on més aprenem de
nosaltres mateixes i dels altres. Aprenem les nostres limitacions...i també ens
sorprenem fent coses que no ens crèiem capaces de saber fer!
Aprenem a sortir del nostre ego. Aprenem
a reduir la velocitat. Aprenem a obrir-nos a la vida. Aprenem a ...
Un acompanyament postpart d’una
doula de vegades es redueix a:
- · Dir la frase adequada en el moment adequat
- · Estar perquè la mare pugui ser
- · Ser present de manera discreta i silenciosa
- · Mantenir contacte telefònic per qualsevol consulta
Crec que és molt important que es parli més del post part, que es
contempli l’existència del puerperi prolongat i que les mares tinguin espais
per trobar-se, compartir, aprendre les unes de les altres, un espai on poder-se
deixar anar, parlar, desfogar-se, explicar-se, trobar suport i viure amb més
lleugeresa tots els canvis d’humor.
Crec profundament en la prevenció,
tots els professionals de la salut haurien d’avisar prèviament la mare de les
possibles dificultats del postpart i puerperi i oferir un suport psicoemocional
més prolongat.
