El 21 d'agost del 2014 vaig tenir l'honor d'acompanyar el naixement de la Magalí.
Va ser un plaer treballar amb la Maria Teresa Moncunill, una persona que estimo molt des de el punt de vista personal i professional.
Vaig treballar molt a gust sentint-me part del procés. En cap moment vaig sentir que es rebutgés la meva presència com a doula,, al contrari... per un moment vaig somniar que sempre seria així, sobretot en els hospitals on encara ens tanquen moltes portes a la cara.
La realitat és que la Organització Mundial de la Salut avala la nostra presencia, ja fa temps que s'ha demostrat que les doules som una figura professional important, però més enllà dels estudis, el més important és que les famílies que ens contracten ens necessiten.
Fer-nos fora, allunyar-nos de les mares en un moment tan delicat, desprès de tants mesos de treball juntes, és una injustícia, cap a la mare, cap al pare i cap a la criatura que està a punt de néixer.
Miro al futur amb optimisme...tard o d'hora en cada part hi haurà una doula, perquè quan neix un bebè neix o reneix una mara, un pare i les doules, tal i com diu la Robin Lim, som guardianes del naixement en el seu sentit més ampli.
Llevadores i doules tenim el mateix objectiu...el bé i la satisfacció de les famílies...en la manera d'assolir aquest objectiu alberga la substancial diferència.
